Vestir a la moda ha salvat un lladre de pacotilla de tornar a presó per robar en una botiga de iogurts de Girona. El seu advocat, Jordi Colomer Costanseu, va aconseguir convèncer el fiscal que la cridanera caçadora de beisbol que vestia el seu client, amb un 49 estampat a mida samarreta Premier League, era una peça molt comuna en les dates del robatori -24 de maig de 2012- i que amb això solament no n’hi havia prou per demanar una condemna a un any i nou mesos de presó per forçar la persiana del negoci i robar un Ipod i 400 euros.

Al lladre -ha estat condemnat anteriorment- el van detenir el 3 de juny d’aquell mateix any, vestint la mateixa jaqueta i els pantalons caiguts mostrant els calçotets, a l’estil del delinqüent que les càmeres de vigilància de l’establiment havien gravat durant els fets. I aquestes característiques que la policia va reconèixer indubtablement en l’acusat que ahir va ser jutjat al Penal 1 de Girona va aconseguir difuminar-les l’advocat en advertir que era un estil de vestir a la moda i que, tret que s’aconseguís reconèixer clarament el seu client en els fotogrames, aquest lladre podia ser qualsevol. El fiscal va retirar l’acusació i es va estalviar una condemna… però tan sols per uns minuts.
Això de temptar tant la sort acaba per passar factura, i el lladre no es va poder lliurar del segon judici que va tenir ahir en la mateixa sala penal ni tampoc d’una condemna. En aquest cas estava clar perquè la seva empremta digital va aparèixer en el local on va robar el 9 de desembre de 2012, al carrer de la Rutlla. Encara que va rebentar la porta a cops de peu per arribar a la caixa registradora -hi havia 200 euros-, va acabar utilitzant massa les mans a l’interior del local i en no haver-se posat guants la policia ho va tenir fàcil per identificar-lo. Les seves empremtes ja estaven en l’arxiu policial per altres robatoris amb força.

Malgrat tot, no li va acabar anant tan malament perquè va aconseguir un pacte amb la fiscalia per evitar una condemna de fins a dos anys i mig de presó per una de només un any gràcies a un canvi de cromos. La reincidència quedava compensada per les dilacions indegudes i així s’estalviava un agreujant al delicte de l’acusat.

Font oficial: diaridegirona.cat

L’Audiència de Girona ha absolt Moussa Diatta, l’acusat d’haver agredit sexualment una dona en un jardí de la zona universitària de les Àligues. En el text de la sentència el magistrat assegura que no ha quedat acreditat ni que el sospitós mantingués relacions sexuals amb la víctima ni que la dona hagués estat forçada. Arriba a aquesta tesi, entre altres aspectes, perquè trontolla la declaració de la víctima, en la qual se sosté la gran càrrega incriminatòria. Segons la sentència, el relat de la perjudicada és “caòtic” i “amb contínues contradiccions” no només durant l’acte de judici, sinó també durant tota la fase d’investigació del cas. A això també cal sumar-hi el fet que no hi ha cap testimoni que aporti cap indici prou sòlid per ratificar la versió de la víctima. Finalment, els metges forenses van concloure que la víctima no presentava cap lesió compatible amb una agressió sexual quan va ser atesa a l’hospital. Així mateix, tampoc no van trobar restes d’ADN de l’acusat a la zona genital, ni blaus a les extremitats que mostressin signes de defensa o baralla. Per tot plegat, el magistrat absol Moussa Diatta del delicte d’agressió sexual amb penetració agreujat per la vulnerabilitat de la víctima.

El fiscal demanava tretze anys de presó per al processat, Moussa Diatta, per uns fets que haurien tingut lloc el 12 de juliol del 2013, quan va coincidir amb la víctima al bar El Campus de la plaça de Sant Domènec.

La víctima només sap que un individu va entrar al bar Tanger aquell dia i sense dirigir-li un mot li va obrir la galta d’un tall. No li coneix la cara ni l’arma que va utilitzar però per sempre li quedarà la cicatriu de dos centímetres d’aquell 22 de maig de 2008. Però existeix un acusat, Salahedine el Mahdali, que s’enfronta a tres anys de presó per un delicte de lesions.
La vista oral del cas, celebrada ahir al Jutjat Penal número 3 de Girona, va donar peu a la defensa del processat -representada pel lletrat Jordi Colomer i Costanseu- a esgrimir l’existència de dubtes raonables respecte a l’autoria dels fets. L’advocat la nega, no per inexistent sinó perquè no es pot acreditar que el seu client en fos el responsable. Ni la víctima l’identifica ni es va practicar una roda de reconeixement que el relacionés i el seu patrocinat es nega a assumir els fets. Al·lega que aquell dia anava en excés begut i drogat i no pot recordar res, excepte que ell no va agredir ningú.
El fiscal assegura que l’objecte amb què es va produir el tall a la cara de la víctima era un ganivet però l’arma no s’ha trobat i els forenses van precisar que un anell amb alguna rebava hauria resultat suficient per ocasionar la ferida.
Aquesta compatibilitat va utilitzar-la la defensa en benefici propi per indicar que, en cas de condemna, els fets s’emmarquen en una falta de lesions ja que les ferides podien sanar sense haver de practicar punts de sutura. A més, l’advocat banyolí va posar de manifest l’existència d’unes dilacions indegudes per a jutjar el cas i l’existència d’una eximent incompleta per drogoadicció ja que el processat era consumidor habitual de cocaïna, haixix, pastilles i altres substàncies estupefaents

Font oficial: diaridegirona.cat

L’Audiència de Girona ha condemnat a set anys i mig de presó José Estévez Gómez, el veí de Celrà conegut com a Pepe el gafas, per un delicte d’assassinat en grau de temptativa després que estimés provat que el 6 de febrer del 2010 va disparar un tret a traïció contra un client del bar Nou de la població. Li imposa també una multa de 100.120 euros per rescabalar els danys soferts per la víctima després que la bala rebuda li amputés el tercer dit de la mà esquerra, li destrossés parcialment l’estèrnum, una part del pulmó dret i diverses costelles.
L’advocat de la defensa, Jordi Colomer, entén la sentència però discrepa de la qualificació realitzada pel tribunal. Tot i que la sala ha rebaixat a la meitat la pena sol·licitada pel ministeri públic i l’acusació particular considera que el cas s’emmarca en un delicte d’homici i no d’assassinat. Tanmateix, celebra que els magistrats hagin tingut a bé tenir en compte l’atenuant d’alcoholisme per disminuir la pena imposada.
Durant la celebració de la vista oral el lletrat va insistir a demostrar l’alteració psíquica que presentava el seu patrocinat quan van tenir lloc els fets. Com a prova determinant va presentar les anàlisis de sang que demostraven que el seu client conservava 1,06 grams d’alcohol en sang passades set hores des que va produir-se el tret però les declaracions dels forenses han evitat que la sala accepti un eximent per aquest fet. Els pèrits van determinar que els càlculs d’alcohol en sang poden ser imprecisos passades més de tres hores des de la ingesta.
El tribunal també troba inversemblant que el tret efectuat per José Estévez Gómez es produís de manera fortuïta, com aquest hauria assegurat. Primer, perquè cap testimoni va veure ningú obrint la porta i tocant la culata amb la fulla d’aquesta -com va indicar el processat- i, en segon terme, perquè consideren que l’agressor, caçador amb més de 40 anys d’experiència, havia tret el fiador del rifle abans d’entrar a l’establiment ja que, d’altra manera, aquest no podria haver saltat accidentalment permetent que el gallet s’accionés.
Si bé és cert que la sentència ?especifica que Estévez Gómez no tenia intenció de disparar contra la persona que ho va fer, considera que el tret tenia una clara ?voluntat de matar la víctima en estar ?dirigit contra una zona on es concentren els òrgans vitals i ?haver-se realitzat a traïció impedint-li la defensa ja que l’agredit ni tan sols va tenir temps a girar-se cap a la porta abans no resultés ferit.
L’autor dels fets es va lamentar pel succés durant la celebració de la vista oral i va reconèixer no tenir cap desavinença amb la víctima a pesar que en el passat ambdós haurien tingut una disputa a raó de la qual ell s’hauria trencat el braç. Tanmateix, va ser ell qui aquell matí va servir l’esmorzar a la víctima abans d’anar a buscar l’escopeta a casa. Acció, aquesta darrera, que va decidir després de presenciar una disputa entre un grup de romanesos i el propietari del bar.

Font oficial: diaridegirona.cat

Un 3,6% de los móviles inspeccionados por los Mossos d’Esquadra a pie de calle en Girona, Salt y Banyoles y en tiendas de segunda mano son robados. Este es, de momento, el balance del dispositivo Saldo –pionero en Catalunya–, que consiste en verificar la procedencia de los celulares de los ciudadanos y comprobar si constan como sustraídos o perdidos. Además, los agentes han detenido a 18 personas por robo con violencia e imputado a otras 23 por cometer un delito de receptación.

Según el inspector de los Mossos de la comisaría Gironès-Pla de l’Estany, Xavier Domènech, el dispositivo empezó en febrero pasado tras detectar que en el 60 por ciento de los robos con violencia que ocurrían en la calle la prioridad de los ladrones era sustraer terminales de última generación. Los agentes ya han verificado un total de 1.343 celulares (de los cuales 49 constan como sustraídos). “No pensábamos que la cifra de móviles robados que circulan por la vía pública sería tan elevada.

Nuestro propósito es reducir el número, pero, sobre todo, impediro dificultar que exista un mercado ilegal de compraventa”, detalla el inspector. La comprobación que hace la policía es sencilla: pide al propietario los 15 dígitos del IMEI y después lo verifica en su base de datos, donde constan los IMEI  de todos los teléfonos denunciados como perdidos o sustraídos.También se han inspeccionado nueve tiendas de reparación y venta de telefonía en el Gironès y el Pla de l’Estany.

La mayoría de las personas a quienes se solicita esta información no tiene ningún inconveniente en darla y opina que es para una buena causa; aunque también hay excepciones: “Es acusar a escondidas”, lamenta indignado un hombre de origen inmigrante. Los agentes aseguran que se amparan en la ley 1/92 de Protección de la Seguridad Ciudadana y que actúan de manera similar a cuando miran las placas de matrícula de los coches.

“Comprobamos de manera aleatoria teléfonos de cualquier persona que encontramos en la calle, sin que responda a ningún perfil concreto, tanto mujeres, hombres, estudiantes, jóvenes, empresarios, gente mayor…”, comenta el inspector. Sin embargo, según el abogado penalista Jordi Colomer Constanseu, “solicitar el IMEI sin existir ningún indicio racional de criminalidad afecta a la libertad personal de los ciudadanos.

Creo que se tendría que dar, pero sólo en el caso de que fuera necesario en el marco de una investigación policial o judicial. Nunca de forma arbitraria”, sentencia Colomer. En la provincia de Girona, los robos de móviles se han convertido en una constante. Cada día se denuncian 13 casos. Por ello, el dispositivo Saldo no tiene fecha de finalización prevista, y los agentes, además, han incorporado un nuevo protocolo en sus detenciones: comprobar la procedencia del teléfono de todos los arrestados, sea cual sea el motivo de su detención