Vestir a la moda ha salvat un lladre de pacotilla de tornar a presó per robar en una botiga de iogurts de Girona. El seu advocat, Jordi Colomer Costanseu, va aconseguir convèncer el fiscal que la cridanera caçadora de beisbol que vestia el seu client, amb un 49 estampat a mida samarreta Premier League, era una peça molt comuna en les dates del robatori -24 de maig de 2012- i que amb això solament no n’hi havia prou per demanar una condemna a un any i nou mesos de presó per forçar la persiana del negoci i robar un Ipod i 400 euros.

Al lladre -ha estat condemnat anteriorment- el van detenir el 3 de juny d’aquell mateix any, vestint la mateixa jaqueta i els pantalons caiguts mostrant els calçotets, a l’estil del delinqüent que les càmeres de vigilància de l’establiment havien gravat durant els fets. I aquestes característiques que la policia va reconèixer indubtablement en l’acusat que ahir va ser jutjat al Penal 1 de Girona va aconseguir difuminar-les l’advocat en advertir que era un estil de vestir a la moda i que, tret que s’aconseguís reconèixer clarament el seu client en els fotogrames, aquest lladre podia ser qualsevol. El fiscal va retirar l’acusació i es va estalviar una condemna… però tan sols per uns minuts.
Això de temptar tant la sort acaba per passar factura, i el lladre no es va poder lliurar del segon judici que va tenir ahir en la mateixa sala penal ni tampoc d’una condemna. En aquest cas estava clar perquè la seva empremta digital va aparèixer en el local on va robar el 9 de desembre de 2012, al carrer de la Rutlla. Encara que va rebentar la porta a cops de peu per arribar a la caixa registradora -hi havia 200 euros-, va acabar utilitzant massa les mans a l’interior del local i en no haver-se posat guants la policia ho va tenir fàcil per identificar-lo. Les seves empremtes ja estaven en l’arxiu policial per altres robatoris amb força.

Malgrat tot, no li va acabar anant tan malament perquè va aconseguir un pacte amb la fiscalia per evitar una condemna de fins a dos anys i mig de presó per una de només un any gràcies a un canvi de cromos. La reincidència quedava compensada per les dilacions indegudes i així s’estalviava un agreujant al delicte de l’acusat.

Font oficial: diaridegirona.cat

L’Audiència de Girona ha absolt Moussa Diatta, l’acusat d’haver agredit sexualment una dona en un jardí de la zona universitària de les Àligues. En el text de la sentència el magistrat assegura que no ha quedat acreditat ni que el sospitós mantingués relacions sexuals amb la víctima ni que la dona hagués estat forçada. Arriba a aquesta tesi, entre altres aspectes, perquè trontolla la declaració de la víctima, en la qual se sosté la gran càrrega incriminatòria. Segons la sentència, el relat de la perjudicada és “caòtic” i “amb contínues contradiccions” no només durant l’acte de judici, sinó també durant tota la fase d’investigació del cas. A això també cal sumar-hi el fet que no hi ha cap testimoni que aporti cap indici prou sòlid per ratificar la versió de la víctima. Finalment, els metges forenses van concloure que la víctima no presentava cap lesió compatible amb una agressió sexual quan va ser atesa a l’hospital. Així mateix, tampoc no van trobar restes d’ADN de l’acusat a la zona genital, ni blaus a les extremitats que mostressin signes de defensa o baralla. Per tot plegat, el magistrat absol Moussa Diatta del delicte d’agressió sexual amb penetració agreujat per la vulnerabilitat de la víctima.

El fiscal demanava tretze anys de presó per al processat, Moussa Diatta, per uns fets que haurien tingut lloc el 12 de juliol del 2013, quan va coincidir amb la víctima al bar El Campus de la plaça de Sant Domènec.

La víctima només sap que un individu va entrar al bar Tanger aquell dia i sense dirigir-li un mot li va obrir la galta d’un tall. No li coneix la cara ni l’arma que va utilitzar però per sempre li quedarà la cicatriu de dos centímetres d’aquell 22 de maig de 2008. Però existeix un acusat, Salahedine el Mahdali, que s’enfronta a tres anys de presó per un delicte de lesions.
La vista oral del cas, celebrada ahir al Jutjat Penal número 3 de Girona, va donar peu a la defensa del processat -representada pel lletrat Jordi Colomer i Costanseu- a esgrimir l’existència de dubtes raonables respecte a l’autoria dels fets. L’advocat la nega, no per inexistent sinó perquè no es pot acreditar que el seu client en fos el responsable. Ni la víctima l’identifica ni es va practicar una roda de reconeixement que el relacionés i el seu patrocinat es nega a assumir els fets. Al·lega que aquell dia anava en excés begut i drogat i no pot recordar res, excepte que ell no va agredir ningú.
El fiscal assegura que l’objecte amb què es va produir el tall a la cara de la víctima era un ganivet però l’arma no s’ha trobat i els forenses van precisar que un anell amb alguna rebava hauria resultat suficient per ocasionar la ferida.
Aquesta compatibilitat va utilitzar-la la defensa en benefici propi per indicar que, en cas de condemna, els fets s’emmarquen en una falta de lesions ja que les ferides podien sanar sense haver de practicar punts de sutura. A més, l’advocat banyolí va posar de manifest l’existència d’unes dilacions indegudes per a jutjar el cas i l’existència d’una eximent incompleta per drogoadicció ja que el processat era consumidor habitual de cocaïna, haixix, pastilles i altres substàncies estupefaents

Font oficial: diaridegirona.cat

L’Audiència de Girona ha condemnat a set anys i mig de presó José Estévez Gómez, el veí de Celrà conegut com a Pepe el gafas, per un delicte d’assassinat en grau de temptativa després que estimés provat que el 6 de febrer del 2010 va disparar un tret a traïció contra un client del bar Nou de la població. Li imposa també una multa de 100.120 euros per rescabalar els danys soferts per la víctima després que la bala rebuda li amputés el tercer dit de la mà esquerra, li destrossés parcialment l’estèrnum, una part del pulmó dret i diverses costelles.
L’advocat de la defensa, Jordi Colomer, entén la sentència però discrepa de la qualificació realitzada pel tribunal. Tot i que la sala ha rebaixat a la meitat la pena sol·licitada pel ministeri públic i l’acusació particular considera que el cas s’emmarca en un delicte d’homici i no d’assassinat. Tanmateix, celebra que els magistrats hagin tingut a bé tenir en compte l’atenuant d’alcoholisme per disminuir la pena imposada.
Durant la celebració de la vista oral el lletrat va insistir a demostrar l’alteració psíquica que presentava el seu patrocinat quan van tenir lloc els fets. Com a prova determinant va presentar les anàlisis de sang que demostraven que el seu client conservava 1,06 grams d’alcohol en sang passades set hores des que va produir-se el tret però les declaracions dels forenses han evitat que la sala accepti un eximent per aquest fet. Els pèrits van determinar que els càlculs d’alcohol en sang poden ser imprecisos passades més de tres hores des de la ingesta.
El tribunal també troba inversemblant que el tret efectuat per José Estévez Gómez es produís de manera fortuïta, com aquest hauria assegurat. Primer, perquè cap testimoni va veure ningú obrint la porta i tocant la culata amb la fulla d’aquesta -com va indicar el processat- i, en segon terme, perquè consideren que l’agressor, caçador amb més de 40 anys d’experiència, havia tret el fiador del rifle abans d’entrar a l’establiment ja que, d’altra manera, aquest no podria haver saltat accidentalment permetent que el gallet s’accionés.
Si bé és cert que la sentència ?especifica que Estévez Gómez no tenia intenció de disparar contra la persona que ho va fer, considera que el tret tenia una clara ?voluntat de matar la víctima en estar ?dirigit contra una zona on es concentren els òrgans vitals i ?haver-se realitzat a traïció impedint-li la defensa ja que l’agredit ni tan sols va tenir temps a girar-se cap a la porta abans no resultés ferit.
L’autor dels fets es va lamentar pel succés durant la celebració de la vista oral i va reconèixer no tenir cap desavinença amb la víctima a pesar que en el passat ambdós haurien tingut una disputa a raó de la qual ell s’hauria trencat el braç. Tanmateix, va ser ell qui aquell matí va servir l’esmorzar a la víctima abans d’anar a buscar l’escopeta a casa. Acció, aquesta darrera, que va decidir després de presenciar una disputa entre un grup de romanesos i el propietari del bar.

Font oficial: diaridegirona.cat

Un 3,6% de los móviles inspeccionados por los Mossos d’Esquadra a pie de calle en Girona, Salt y Banyoles y en tiendas de segunda mano son robados. Este es, de momento, el balance del dispositivo Saldo –pionero en Catalunya–, que consiste en verificar la procedencia de los celulares de los ciudadanos y comprobar si constan como sustraídos o perdidos. Además, los agentes han detenido a 18 personas por robo con violencia e imputado a otras 23 por cometer un delito de receptación.

Según el inspector de los Mossos de la comisaría Gironès-Pla de l’Estany, Xavier Domènech, el dispositivo empezó en febrero pasado tras detectar que en el 60 por ciento de los robos con violencia que ocurrían en la calle la prioridad de los ladrones era sustraer terminales de última generación. Los agentes ya han verificado un total de 1.343 celulares (de los cuales 49 constan como sustraídos). “No pensábamos que la cifra de móviles robados que circulan por la vía pública sería tan elevada.

Nuestro propósito es reducir el número, pero, sobre todo, impediro dificultar que exista un mercado ilegal de compraventa”, detalla el inspector. La comprobación que hace la policía es sencilla: pide al propietario los 15 dígitos del IMEI y después lo verifica en su base de datos, donde constan los IMEI  de todos los teléfonos denunciados como perdidos o sustraídos.También se han inspeccionado nueve tiendas de reparación y venta de telefonía en el Gironès y el Pla de l’Estany.

La mayoría de las personas a quienes se solicita esta información no tiene ningún inconveniente en darla y opina que es para una buena causa; aunque también hay excepciones: “Es acusar a escondidas”, lamenta indignado un hombre de origen inmigrante. Los agentes aseguran que se amparan en la ley 1/92 de Protección de la Seguridad Ciudadana y que actúan de manera similar a cuando miran las placas de matrícula de los coches.

“Comprobamos de manera aleatoria teléfonos de cualquier persona que encontramos en la calle, sin que responda a ningún perfil concreto, tanto mujeres, hombres, estudiantes, jóvenes, empresarios, gente mayor…”, comenta el inspector. Sin embargo, según el abogado penalista Jordi Colomer Constanseu, “solicitar el IMEI sin existir ningún indicio racional de criminalidad afecta a la libertad personal de los ciudadanos.

Creo que se tendría que dar, pero sólo en el caso de que fuera necesario en el marco de una investigación policial o judicial. Nunca de forma arbitraria”, sentencia Colomer. En la provincia de Girona, los robos de móviles se han convertido en una constante. Cada día se denuncian 13 casos. Por ello, el dispositivo Saldo no tiene fecha de finalización prevista, y los agentes, además, han incorporado un nuevo protocolo en sus detenciones: comprobar la procedencia del teléfono de todos los arrestados, sea cual sea el motivo de su detención

El Jutjat Penal 2 de Girona ha absolt un jove banyolí acusat de destrossar un cotxe com a revenja pensant-se que era el dels seus veïns, amb qui tenia una enemistat manifesta. Els fets van passar fa dos anys i mig a Serinyà.
L’acusat es portava malament amb els veïns de baix. Tant, que va arribar a barallar-s’hi i va colpejar l’home que vivia sota seu. Aquella matinada, després que els veïns tornessin de denunciar-lo, un individu va destrossar un cotxe aparcat prop de l’edifici on vivien. Li va arrencar un retrovisor, va trencar el vidre del darrere, el va ratllar dels dos laterals i en va abonyegar el sostre. El cotxe, un Seat Ibiza, era de la mateixa marca i model que el dels veïns. Però no era el seu, sinó el d’una altra dona.
L’afectada va portar el jove a judici, acusant-lo de ser l’autor de les destrosses. El noi, defensat per l’advocat Jordi Colomer Constanseu, s’enfrontava a una multa de 6.000 euros i a pagar una indemnització propera als 1.700. Ara, però, la sentència, tot i fer evident l’enemistat entre veïns, conclou que no hi ha proves concloents per condemnar-lo.
Més enllà de l’«evident» existència «d’un possible mòbil de ressentiment o enemistat arran de la mala relació de veïnatge», no hi ha res objectiu que pugui portar-la a condemnar l’acusat. Precisament, perquè les declaracions dels veïns són contradictòries.

Font oficial: diaridegirona.cat

El parricidi del carrer Oviedo hauria estat doble si el matí de dijous Marcelo Ruiz no arriba a trucar al servei d’emergències 112 per confessar que acabava de decapitar la seva filla de 18 mesos per designis del diable i podia arribar a fer el mateix amb la segona nena, de 8 anys, si la policia no el venia a detenir. L’advocat que l’assisteix, Jordi Colomer Constanseu, va relatar que el detingut estava fora de si, invocava constantment el diable i lluitava per frenar les veus que li demanaven continuar.
El fiscal que instrueix el cas, Enrique Barata, expressa que després que dos metges forenses hagin realitzat les primeres exploracions a l’imputat s’ha determinat que aquest es troba capacitat per declarar. Tanmateix, el parricida va acollir-se al dret a no fer-ho quan ahir a la tarda va passar a disposició judicial i va ser traslladat al Jutjat d’Instrucció número 4 de Girona. La primera advocada que assistia l’acusat va renunciar al cas.
La jutgessa instructora va decretar ahir la tarda l’ingrés a presó provisional de l’imputat, que va ser conduït al centre penitenciari Can Brians 1 acusat d’un delicte d’assassinat. D’aquesta manera la magistrada acceptava la petició del fiscal, qui havia sol·licitat el trasllat del detingut a un penal que disposés d’unitat psiquiàtrica. I és que l’home ja havia estat visitat anteriorment per problemes de depressió.

Els fets de dijous
El matí de dijous gairebé mitja dotzena de Mossos d’Esquadra van ser necessaris per detenir l’assassí, que es trobava alterat i no parava de cridar «el diable és aquí». De fet, van ser diversos els veïns que van sentir-lo cridant de manera intensa abans de decapitar la seva filla, que es trobava al llit. En el mateix moment, la més gran de les dues nenes estava en una altra habitació del domicili mirant un programa de dibuixos animats a la televisió quan va produir-se el crim.
Marcelo Ruiz feia dos anys que vivia de lloguer al segon primera de l’edifici número 8 del carrer Oviedo amb la seva dona i les dues filles que tenien en comú. Actualment es trobava a l’atur i, com expliquen els veïns del bloc i el barri, era qui més s’encarregava de les nenes en disposar de més temps ja que la seva parella treballava en un centre sociosanitari proper a l’hospital Josep Trueta. La dona no es trobava al domicili quan van produir-se els fets i va requerir assistència mèdica quan se li va comunicar la notícia.
El succés va commocionar el barri i la major part del veinat no donava crèdit que el detingut hagués sigut capaç de dur a terme l’assassinat. Per a la majoria, es tractava d’una «bellíssima persona» que sempre tractava amb amabilitat a les critatures i resultava fàcil veure’l quan passejava amb elles o les portava a l’escola.
Tanmateix, la petita Melani, morta a mans del seu pare als volts del migdia, no havia assistit dijous al matí a la seva llar d’infants, El Tren, un centre públic situat al carrer Empúries, molt a prop del domicili de la família Ruiz Camacho. El centre no va saber de manera oficial que la petita víctima d’assassinat estava entre els seus alumnes fins a mitja tarda, quan els mitjans de comunicació ja havien explicat la macabra notícia. Els pares sempre havien mantigut una bona relació amb els docents del centre i la família mai havia mostrat cap tret problemàtic. Segons van confirmar els Mossos d’Esquadra, l’home no té cap mena d’antecedents i en el moment de ser detingut no presentava símptomes d’haver-se provocat la probable psicosi que patia mitjançant la ingesta d’alcohol o drogues. Tant la mare com la filla de vuit anys, que ahir es va descobrir que era una supervivent, s’estan ara amb una àvia a Barcelona. Dijous a la nit, el consistori els va oferir un hotel però van preferir buscar el refugi de la família.
El mateix dijous, poca estona després que hagués tingut lloc el crim, els Mossos van tornar a conduir el pare fins al domicili per tal de procedir a la reconstrucció dels fets. Es dóna la particularitat que en aquesta ocasió aquesta diligència es va practicar amb el cos de la víctima encara present a l’escena. De fet, el furgó funerari es va emportar les despulles de la menor assassinada a un quart de tres de la tarda.
Ahir mateix se li va practicar l’autòpsia al cadàver per confirmar que la mort havia estat fruit d’una decapitació que va produir-se mitjançant una arma blanca, talment un ganivet de cuina.

Fonts oficials: diaridegirona.cat elperiodico.com elpais.com aragirona.cat lavanguardia.com europapress.es criminalia.es elmundo.es diariocordoba.com

Ell ja reconeix que la policia el va enxampar però diu que no robava sinó que furtava. El matís és important perquè li pot evitar la presó. I és que el fiscal l’imputa un delicte de robatori amb força pel qual demana un condemna d’11 mesos en considerar que K.A., de nacionalitat marroquina, va doblegar la persiana metàl·lica d’un aparcament del carrer Campcardós de Girona per apoderar-se dels objectes que hi havia a l’interior d’un vehicle. Els fets van tenir lloc a dos quarts de quatre de la matinada del 28 d’abril de 2009.
Ahir va tenir lloc la vista oral del cas al Jutjat Penal número 1 de Girona i durant la seva declaració el processat va mantenir que havia trobat la porta del garatge forçada de manera que va aprofitar per rapinyar tot el que podia del cotxe. El lletrat que el representa, el banyolí Jordi Colomer Constanseu, va tractar de demostrar la veracitat del relat del processat al·legant que el veí que va alertar al servei d’emergències 112 hauria manifestat que hi havia diverses persones obrint el garatge. És per això que durant el torn de conclusions va sol·licitar que se l’imposés al seu client, amb caràcter alternatiu a la pena demandada pel fiscal, una falta de furt. Va fer esment també al fet que al seu patrocinat no se li va trobar cap eina per forçar portes.

Font oficial: emporda.info

L’homicida del masover de Ca l’Artau, a Vilobí d’Onyar, ha tornat a ser condemnat però aquesta vegada per un delicte d’atemptat a l’autoritat i una falta de lesions per haver llançat per les escales de la presó de Figueres un funcionari al qual també va mossegar i clavar un cop de puny a la cara per negar-se a tornar a la cel·la.

No va caldre celebrar judici perquè el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 6 de Figueres imposés una pena de 8 mesos de presó i 400 euros de multa a l’intern Sayon Kourouma -està complint 14 anys de condemna-. L’homicida va admetre els fets i el fiscal, l’acusació particular -Jordi Colomer Constanseu- i la defensa -Óscar Álvarez- van poder formalitzar un pacte dimarts.

D’aquesta manera, el pres novament condemnat va ademtre que el migdia del 10 de setembre de 2014 va agredir el funcionari quan aquest li va demanar que anés cap a la seva cel·la i abandonés l’activitat que estava fent perquè havia de complir la sanció que se li havia imposat.

El funcionari va haver d’estar deu dies de baixa pel morat que tenia a l’ull i les contusions que va patir en caure per les escales, entre les quals hi ha el trencament d’una dent.

La primera condemna

Kourouma va ser condemnat per l’Audiència Provincial de Girona després que un tribunal popular el considerés culpable d’haver matat el masover de ca l’Artau amb la clau de ferro que serveix per canviar les rodes del cotxe. El jove estava ressentit amb la víctima perquè aquesta li havia promès que li donaria un cotxe i no ho va fer.

Font oficial: diaridegirona.cat

El Jutjat Penal número 2 de Girona va absoldre dimarts passat el veí de Camprodon Conrad Guasch d’un delicte de violència de gènere, després que la seva exdona, Maria Carmen Ángel, el denunciés fa un any i mig. La dona va caure en un munt de contradiccions i al final, en el mateix judici, es va desvetllar que hauria denunciat presumptament el seu marit perquè era discapacitat i no se’n volia fer càrrec. La truita es va girar i la jutgessa va obrir diligències contra l’exdona per fals testimoni i denúncia falsa. L’advocat de Guasch, Jordi Colomer, ja ha confirmat que es presentaran com a acusació particular.

Els fets van passar el juliol del 2010, quan acusat i denunciant eren a la casa que compartien i, segons la dona, al negar-se a fer l’amor amb ell aquest l’hauria insultada dient-li “inútil i filla de puta”, segons informa El Punt Avui, mentre li pegava al coll. La dona al judici de dimarts va declarar que, a més, l’home l’havia tancada amb roba interior al balcó sense deixar-la entrar.

El fet determinant, però, és que Conrad Guasch va patir una embòlia l’any 1993 que el va deixar amb cadira de rodes i el braç dret paralitzat i li va afectar la parla per tota la vida. Precisament al judici de dimarts només va poder declarar afirmant i negant amb el cap. Davant d’aquesta situació, al tribunal se li va fer mot difícil creure que un home amb aquesta discapacitat pogués aixecar-se tot sol, pujar a la cadira de rodes i bloquejar la porta del balcó per deixar la dona amb calces i sostens a fora.

Això, sumat al munt de contradiccions en què va entrar l’exdona, feia que aquesta anés perdent credibilitat, fins que gairebé al final del judici, l’advocat de la defensa, Jordi Colomer, va desvetllar que la dona havia intentat convèncer els metges de l’Institut Guttmann, on atenien el seu marit, perquè no li donessin l’alta. Davant d’aquesta dada, la dona va acceptar que havia denunciat el marit perquè el volia fer fora de casa per no haver-lo de cuidar més.

En aquest mateix moment, la fiscal, Sandra María Fagil, va retirar l’acusació sobre el veí de Camprodon (li demanava 10 mesos de presó i una ordre d’allunyament de 300 metres durant dos anys) i va demanar a la jutgessa obrir diligències contra Maria Carmen Ángel per un delicte de fals testimoni i de denúncia falsa, petició que la jutgessa va acceptar i que podria representar una pena de presó.

La fiscal va dir que la dona havia utilitzat la justícia “per agilitzar la separació i deixar d’ocupar-se del seu marit”, i va afegir “i la justícia no està prevista per prostituir-la”. La jutgessa va acabar per absoldre de viva veu Conrad Guasch.

Font oficial: El9nou.cat